EL CANT DE LA SIBIL•LA

26 12 2011


El proper dijous, 29 de desembre a les 9 del vespre, aniversari del naixement de Pau Casals, concert a l’església parroquial del Vendrell: EL CANT DE LA SIBIL•LA

La veu del prestigiós contratenor Jordi Domènech, acompanyat pel cor La Xantria, que dirigeix Pere Lluís Biosca, i Dani Espasa a l’orgue, ens ofereixen el misteri del Cant de la Sibil·la. Una representació que es cantava la nit de Nadal i que es remunta a l’antiga Grècia, amb les terribles profecies de les sibil·les. El cristianisme incorporà aquest personatge per anunciar l’arribada del Judici Final, aspecte recurrent durant les celebracions de Nadal a l’edat mitjana, i que ha perviscut fins als nostres dies a Mallorca o l’Alguer, encara què són més els llocs on hi ha constància de la seva representació, com fou el cas de la catedral de Girona, on els cants de la sibil·la eren interpretats per un nen amb vestimenta femenina. La Sibil·la i el Misteri d’Elx són els únics exponents de les representacions litúrgiques prèvies a la reforma tridentina que varen sobreviure a la prohibició, per la qual cosa, i entre altres raons, ambdues han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, en concret el 16 de novembre de 2010 en el cas de la Sibil·la.

PRIMERA PART
Prophetae Sibyllarum d’Orland de Lassus (c. 1532 – 1594)

  • Carmina Chromatico
  • Sibylla Persica
  • Sibylla Libyca
  • Sibylla Samia

SEGONA PART
Cant de la Sibi.la

INTÈRPRETS

Jordi Domènech, contratenor

La Xantria:
Hugo Bolívar, contratenor
Aniol Botines, tenor
Pere Lluís Biosca, baríton
Josep Ramon Oliver, baríton
Dani Espasa, orgue

Jordi Domènech
Nascut a Manlleu (Barcelona). L’any 1997 debuta en un paper operístic amb l’Orfeo de Monteverdi per l’Òpera de Birmingham. Ha interpretat Dido i Enees de Purcell, Tito Manlio, Orlando furio, i moltes altres òperes en actuacions al Musikverein de Viena, al Festival de Hallea l’Staadsoper d’Hamburg, al Gran Teatre del Liceu, al Teatre Massimo de Palerm, a La Maestranza de Sevilla i a l’Auditori de Saragossa. Paral•lelament té una intensa activitat d’oratori i concert actuant regularment amb grups com ara Europa Galante, Hippocampus, Orphenica Lyra, Estil Concertant i Al Ayre Español, entre d’altres, amb les orquestres simfòniques d’Euskadi, Galícia, Las Palmas, Granada, Córdova, Wiener Akademie i Venice Baroque Orchestra. Ha rebut premis de piano, composició i cant (Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997).

Cor La Xantria
La Xantria és una formació creada per recuperar i interpretar la música vocal de l’etapa del Renaixement al Classicisme, amb la ferma intenció de fer conèixer al públic les composicions dels autors de casa nostra, sense deixar de banda tanmateix, els grans compositors i obres d’aquests períodes. La Xantria es va presentar al públic el maig de 2008 al Festival de Música Cidade de Lugo interpretant l’oratori Juditha Triumphans d’Antonio Vivaldi amb l’orquestra “La Principessa Filosofa” del Festival de Torroella de Montgrí sota la direcció d’Ottavio Dantone. Desde llavors la Xantria ha participat en diferents concerts realitzats a ciutats de Catalunya, Galícia, Múrcia i Andalusia. Recentment ha enregistrat junt a l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí que dirigeix Dani Espasa un disc dedicat a l’obra religiosa per a doble cor i orquestra de Josep Mir i Llussà (segell MUSIÈPOCA) que apareixerà al març del 2011.

Pere Lluís Biosca
Nascut a Vilafranca del Penedès, es formà a l’Escola Superior de Música de Catalunya Pierre Cao i a la Sibelius Akatemia de Hèlsinki amb Matti Hyökki. Ha estat director de l’Orquestra de Cambra de Vilafranca, del Cor de Cambra Francesc Valls i de la Capella Joan Cererols. Actualment és el director del Cor de Cambra del Amics de la Unesco de Barcelona, assistent de Mireia Barrera al Cor Madrigal, i de l’ensemble de música antiga La Xantria. Com a director convidat ha treballat amb el cor Lieder-Càmera de Sabadell, amb la Orquestra Terrassa 48, Orquestra de Cambra del Garraf o amb el Gruppolo Spagnolo de Tenerife.





Concert de música catalana per a tres quartans i orgue

10 12 2011


El proper divendres, 16 de desembre, CONCERT DE MÚSICA CATALANA PER A TRES QUARTANS I ORGUE.

A 2/4 de 9 del vespre a l’església parroquial us presentem: Calaix desastre i Jonatan Carbó

Calaix desastre és una petita cobla de ministrers nascuda 2010 al voltant del CAT, formada per músics del Baix Penedès, el Barcelonès i el Vallès Oriental, que actualment acompanya a grups de cultura popular i realitza concerts de música tradicional.

Jonatan Carbó és organista i professor d’orgue al Conservatori d’Igualada i a l’Escola de Música “Pau Casals” del Vendrell.

Perquè una cobla? “Estos bayles publicos suelen ser servidos por quatro musicos o por dos, en el primer caso se llama cobla entera. Quando no hay mas que 2 se llama media cobla. En la cobla sirven los instrumentes siguientes. Dos tibles, algunas veces las trompas o obueses y violines, y otras veces que es lo regular dos tocan los tibles, y otro toca la Gaita Gallega, y el otro el tamboril y Flautin de Pastor. En la media cobla sirve el tamboril y flautin de Pastor, y la cornamusa.” [Ampurias, antiguamente Empurias (condado de), s. XVIII.


Intèrprets:

Jordi Inglès “Bero”, Jordi Quintana, Àlex Rollan i Daniel Soria.

Instruments:

Flabiol i tamborí, sac de gemecs, tarota, tabal, castanyoles..

En el concert de divendres 16 de desembre interpretaran peces de música catalana de diverses èpoques, així com nadales populars, per a cobla de tres quartans, cobla de ministrers, orgue, i cobla de ministrers i orgue, amb arranjaments de Calaix desastre i Jonatan Carbó.

En el concert es podran escoltar les següents obres:

  • Pujada de Sants, Lleida s. XVIII (Calaix desastre i orgue)
  • Bon dia Elionor, sardana curta, Banyoles (Calaix desastre i orgue)
  • L’arrastat, ball de bastons, Benavarri (Calaix desastre)
  • Ball de Roser, Das (Calaix desastre)
  • Reis Gloriós, Girault de Bornelh, s. XIII (Calaix desastre i orgue)
  • Meditacions sobre “Sant Josep i la Mare de Déu” – Bernat Rövenstrunck (1920-2010) (orgue)
  • Sant Antoni, Mallorca (Calaix desastre)
  • Ball del gegant petit, Joan Moliner, 1996 (Calaix desastre)
  • Glosa sobre el Noi de la Mare – Pare Robert de la Riba (1912-1999) (orgue)
  • Joia en el món, G. F. Händel (1685-1759) (Calaix desastre i orgue)
  • El desembre congelat i Les dotze van tocat, Catalunya (Calaix desastre)
  • Gaita gallega i El noi de la mare, Catalunya (Calaix desastre)
  • Sant Josep i la Mare de Déu i Dolces Festes, Catalunya (Calaix desastre)







Follow

Get every new post delivered to your Inbox.